lunes, 11 de abril de 2016

La segona revolució industrial

                                                     Més informació
La segona revolució industrial correspon a l'època entre el 1873 i 1914. A partir del darrer terç del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar a Europa, als Estats Units d'Amèrica, al Canadà i al Japó. Sota l'efecte de nous progressos tecnològics, de modificacions en les formes d'organitzar el treball i a les noves possibilitats de finançament, la indústria creix fortament i diversifica les seves produccions; fets que van transformar la vida econòmica i van permetre, en el marc d'un mercat mundial, una producció en massa, donant peu a l'era de la màquina.
Els invents de la segona meitat del segle XIX van ser fruit d'una cooperació més intensa entre la investigació científica i la indústria. Es va perfeccionar, progressivament, el funcionament de les màquines de vapor alimentades amb carbó i es va millorar la producció siderúrgica. Però la segona revolució industrial va néixer de la utilització de noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli. El darrer pilar bàsic de les transformacions tècniques de la darreria del segle XIX va ser el sector químic.

La revolució industrial i la industrialització

                            Més informació

La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del S.XVIII. Els avenços tècnics, sobretot la màquina de vapor, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

Evolució dels objectes tècnics

                        Més informació

Invencions tan antigues com la roda, la fosa de metalls o l'escriptura són també tecnologia. Habitualment, s'associa la tecnologia puntera a invencions o estris desenvolupats recentment. Al llarg dels temps, hi ha procediments artístics, empírics, creatius, d'artesania, d'oficis, per exemple, que han generat tècniques per a resoldre els problemes. La tecnologia engloba ciència i tècniques. Les persones que es dediquen a la tècnica se'n diuen tècnics.

Els objectes tècnics han canviat degut:
·Materials, eines i tècniques disposades a cada lloc i moment.

·Fonts i formes d'energia de les quals disposam.

·D'ideologia, les creences, les costums, les modes i lleis de les societats que fabriquen i utilitzen objectes.